Dia de l’Arribada del Poble Gitano a Catalunya

Durant aquesta setmana, des d'UGT FICA Catalunya volem commemorar aquest dia compartint en Xarxes socials

El setembre passat, la Generalitat de Catalunya va declarar el dia 26 de novembre com el Dia de l’Arribada del Poble Gitano a Catalunya.

Durant aquesta setmana, des d’UGT FICA Catalunya volem commemorar aquest dia compartint en Xarxes socials algunes dades sobre la història, realitat actual i reptes a aconseguir per a l’erradicació del antigitanisme a Catalunya.

El Poble Gitano és la minoria ètnica més nombrosa d’Europa amb prop de 12 milions de persones, oscil·lant a Catalunya entre les 80.000 i 90.000 persones.

En els últims anys, des del Parlament Europeu s’han marcat resolucions perquè els Estats membres plantegin mesures concretes i lluitin contra el antigitanisme.

Des d’UGT-FICA Catalunya hem creat l’equip de treball UGT FICA Calí, amb la intenció de dotar a la nostra organització de les eines necessàries per a ajudar en aquesta fi, des de les seccions sindicals a espais institucionals.

HISTÒRIA LABORAL DEL POBLE GITANO

Fa 600 anys que es té constància (discrepàncies històriques a part) de l’arribada de la primera representació del Poble Gitano a Catalunya a través de la frontera francesa catalana. Amb la seva arribada, com amb l’arribada de cada corrent migratori i l’aparició d’una cultura nova en el territori, es va introduir conceptes i coneixements que eren desconeguts per als autòctons.

Però les coses van canviar ràpid, i, a l’en el seu moment «benvingut Poble Gitano» se li va estigmatitzar i va intentar exterminar.

Des de la 1a Pragmàtica dels Reis Catòlics a l’última de Carles III, es van dictar en contra dels gitanos 28 Pragmàtiques reals i Decrets del Consell Assessor de Castella; 27 intervencions en les Corts Espanyoles i més de 20 edictes publicats a Catalunya, Navarra, Granada i València.

Totes elles anaven dirigides a minar els costums i herència cultural com la llengua o la vestimenta.

El punt àlgid d’aquesta discriminació és la Gran batuda de 1749. Ferran VI va ordenar empresonar entre 9.000 i 12.000 dones, homes, ancians i nens, els quals van ser portats a presidis, mines, obres públiques i fàbriques on treballar. Aquesta situació va durar durant 14 anys fins que Carles III indult als captius.

Tot això sense oblidar la persecució soferta durant la Segona Guerra Mundial: el genocidi gitano o «porraimos» va suposar la persecució i l’extermini de 220.000 i 500.000 persones.

Igual que amb l’arribada dels àrabs es va introduir en la península l’agricultura de reg i el clavegueram amb els romans, l’arribada de la cultura Calí va suposar la introducció de tècniques noves de treball i enriquiment d’oficis.

La ferreria es va veure enriquida per l’habilitat d’uns artesans habituats al nomadisme i a la dificultat que això suposa per a l’ofici, sent molt valorats en els seus treballs d’orfebreria pel seu art i valor.

GOYA. “LA FRAGUA”

En la ramadera i la tracta d’animals de tir, l’experiència i habilitat del Poble ha estat valorada, reconeguda i admirada fins als nostres dies i juntament amb la fabricació de canastres i treballs de vímet.

Amb l’arribada de la Revolució Industrial i la precarietat que es va viure en ella per part de la classe obrera, el Poble Gitano va seguir en els estrats més baixos, sent relegats als pitjors llocs de treball disponibles.

La taxa d’atur del Poble Gitano en l’Estat espanyol en 2013 era del 56,7%, gairebé 23 punts percentuals per sobre de la resta de la població. D’igual manera, la taxa de assalarització de la comunitat gitana era del 43,3%, gairebé 38 punts percentuals per sota de la resta de la població. La falta de formació acadèmica, així com la persistència dels prejudicis i estereotips cap al Poble Gitano en la cerca de treball, són alguns dels motius que expliquen aquesta desigualtat.

DONA

S’estima que a Catalunya el percentatge de dones gitanes és lleugerament superior (0,5 punts) al d’homes gitanos.
En el cas del grup de persones més majors de 55 anys, el percentatge de dones gitanes encara és més elevat (52,1% de dones gitanes i 47,9% d’homes gitanos)

Si ens centrem en la situació social de la dona gitana, malgrat els esforços i avanços aconseguits, les dones gitanes continuen sofrint una triple discriminació: pel fet de ser dones, pel fet de pertànyer a una minoria cultural com el Poble Gitano, i perquè sovint no tenen formació acadèmica, cosa que les fa encara més vulnerables.

Aquesta triple discriminació continua sent denunciada per feministes gitanes i no gitanes, les quals continuen recordant que l’Estudi de població gitana a Catalunya ja apuntava l’alarmant diferència entre l’esperança de vida de les dones gitanes (55 anys) i les dones no gitanes (82 anys) a Catalunya. Malgrat aquestes dades, la dona gitana continua sent considerada un dels principals motors de canvi i inclusió social del Poble Gitano.

REALITAT SOCIAL

Segons l’Informe FOESSA, el 33,3% de les llars gitanos sofreixen pobresa moderada i el 37,8% pobresa greu, mentre que entre la resta de la població la pobresa moderada afecta al 20,6% de les llars (menys de 13 punts) i la pobresa greu el 6,5% (menys de 30 punts).

La segregació residencial en barris amb una alta concentració de pobresa i falta de recursos també és una dificultat al fet que s’enfronta el Poble Gitano a Catalunya.

Més de sis de cada deu alumnes de secundària abandonen els estudis (61,1% de nois gitanos i 64,3% de noies gitanes entre 12 i 24 anys), recull el document. Les xifres tripliquen l’abandó escolar del conjunt de la població (20%).

La realitat és que la cultura Gitana ha marcat la cultura col·lectiva espanyola i catalana. Des del vocabulari fins al menjar o la música, la fusió de cultures va suposar un bé per a tota la societat, arribant-se a convertir com el flamenc o la Rumba Catalana en senyal d’identitat d’aquesta convivència comuna.

Referents en l’àmbit sindical no falten, però el més rellevant sense dubtes va ser Helios Gómez, cartellista, pintor, poeta, militant i sindicalista durant la II república i la Guerra Civil.

Combatent del bàndol republicà com a comissari polític de la UGT. OBRAS DE HELIOS GÓMEZ

No és fins ben entrat el segle XX quan comença a existir voluntat de solucionar aquesta discriminació per part de les Institucions, discriminació que ha arribat al «enguetamiento» d’un Poble que va aportar tant a la nostra cultura durant segles.

En aquest aspecte la societat catalana, ja des de la dècada dels 80 ha marcat camí per a visibilitzar el greuge comès i apoderar al Poble Gitano per a decidir sobre el seu futur. En aquesta línia, des de principis de 2019 s’està treballant en la creació d’una proposició de Llei per a l’erradicació del antigitanisme a Catalunya, motivada en part pels corrents de reparació històrica que està sofrint el si de la Unió Europea.

PROJECTE «UGT- FICA CALÍ»

Com hem vist, el poble Gitano és la minoria ètnica que sofreix la discriminació més gran en el mercat laboral, tant en l’accés com en la seva permanència. És per això que, des d’UGT- FICA Catalunya, en el seu compromís d’erradicar tota classe de discriminació, ha creat el grup UGT FICA CALÍ, amb l’objectiu de vigilar, atendre i erradicar qualsevol classe de discriminació laboral, i en concret per a eliminar el «Antigitanisme» en els centres de treball:

  • A través de l’assessorament i informació sobre drets en igualtat i no discriminació, i detectant i intervenint enfront de qualsevol mena de discriminació en l’empresa.
  • I mostrant la identitat gitana des d’una perspectiva positiva, com una cultura enriquida, i la donis-estigmatització de la imatge del Poble Gitano.

Dins del nostre Pla de treball a curt i mitjà termini tenim l’objectiu de contactar amb diferents Seccions Sindicals, així com Patronals empresarials de tots els sectors de la nostra Federació per a conscienciar sobre això i fomentar la contractació des d’una perspectiva global de Responsabilitat Social Corporativa i amb la intenció de fomentar la diversitat real en les empreses.

Per això, i sent coneixedors de les necessitats tant de la nostra comunitat com del teixit empresarial dels territoris, podrem elaborar una estratègia de formació específica, vinculada a la contractació real i amb garanties de les persones formades, així com suport i assessorament de totes les parts implicades i que a més complementin les necessitats productives i organitzatives de les empreses.

Links:

https://web.gencat.cat/es/actualitat/detall/26-de-novembre-Dia-de-lArribada-del-poble-gitano-a-Catalunya

http://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-8-2019-0075_ES.html

http://ugtfica.cat/ugt-fica-cali/

 

Bibliografia

https://eapn.es/ARCHIVO/documentos/noticias/1553262965_estrategia_prev_y_lucha_pobreza_2019-23.pdf

https://www.mscbs.gob.es/ssi/familiasInfancia/PoblacionGitana/docs/diagnosticosocial_autores.pdf

https://www.foessa2014.es/informe/uploaded/documentos_trabajo/15102014151523_8331.pdf

https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/05plansactuacio/Poble_gitano/Pla_integral_poble_gitano_catalunya_2017_2020.pdf

https://www.publico.es/sociedad/abandono-escolar-cultivar-referentes-arrancar-estereotipos-pueblo-gitano-abre-paso-sistema-educativo.html