Opinió: ‘Innovar també ha de voler dir treballar millor’

Article d’Alicia Buil, secretària del sector Agroalimentari de la UGT-FICA de Catalunya

La transformació del sector agrari, ramader i alimentari planteja un repte que va més enllà de la tecnologia: com avançar sense deixar enrere les persones que hi treballen. I la Fira Agrobiotech de Lleida és una oportunitat per situar aquest debat al centre i vincular la innovació amb la qualitat de l’ocupació.

El canvi de nom de la històrica Fira de Sant Miquel pot despertar recança o inquietud entre qui l’ha viscut com un referent. És comprensible: la pagesia ha mesurat el temps per les estacions i pel santoral, i Sant Miquel forma part d’aquesta memòria compartida. Però, més enllà del nom, el que cal preservar és el paper de la fira com a punt de trobada del sector.

Des de la UGT-FICA de Catalunya considerem que la Fira Agrobiotech ha de continuar sent aquest referent. Per això, cal centrar el debat en el contingut: el paper de les empreses tecnològiques emergents, la seva aportació al sector i l’impacte de la innovació en la creació i la qualitat de l’ocupació.

Defensem un ús regulat, just i ètic de la robotització i la intel·ligència artificial als sectors agrari, ramader i alimentari. Alhora, reclamem marcs normatius específics que protegeixin l’ocupació davant els processos de digitalització massiva. El progrés tecnològic ha de contribuir a millorar les condicions de treball i ha d’anar acompanyat de formació perquè les persones treballadores puguin afrontar els canvis.

Tampoc podem oblidar el canvi climàtic. L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura depenen del clima i dels recursos naturals, i les seves conseqüències amenacen la viabilitat d’aquestes activitats i la salut de les persones que les fan possibles.

L’adaptació dels llocs de treball requereix mesures preventives davant els fenòmens meteorològics adversos, especialment les altes temperatures i les onades de calor. La reorganització del treball, la reducció de la jornada laboral, l’adequació de la càrrega física, les pauses de recuperació i l’habilitació de zones climatitzades són mesures imprescindibles per protegir la salut de les persones treballadores.

El salari, la conciliació de la vida personal i familiar amb la feina, la mobilitat, el teletreball quan l’activitat ho permet i l’accés a l’habitatge són qüestions que determinen la continuïtat d’una persona al seu lloc de feina. Atraure i retenir persones disposades a treballar al sector requereix una visió àmplia i estratègica per part de les empreses, que es tradueixi en condicions laborals dignes.

Per això, insistim en la necessitat de marcs laborals sòlids, construïts des del diàleg i l’entesa. La negociació col·lectiva és clau per assolir les millores que mereixen els treballadors i les treballadores i perquè la transformació del sector es faci amb la seva participació.

Els temps canvien i tot passa molt de pressa. Adaptar-nos és una necessitat, però també ho és establir els límits i les garanties perquè els canvis no ens passin per sobre. Perquè innovar també ha de voler dir treballar millor.