Josep M. Àlvarez, secretari General de la UGT, acompanyat de diferents dirigents sindicals va viure en primera persona aquest estiu la cara i la creu del treball al camp. Per una banda, va visitar un assentament de temporers que malvieu enmig d’una explotació agrària, vivint en una granja de porcs abandonada i amb la situació d’indignitat que això suposa. Paral•lelament, van visitar una central fructícola que contracta de manera regular, que ofereix allotjament als seus treballadors i treballadores, que compta amb un comitè d’empresa i que s’encarrega de complir la legislació vigent.
Després de viure la cara i la creu del sector agropecuari de les Terres de Lleida i de palpar les mancances del sector, Pepe Álvarez, secretari general de la UGT, va fer una crida a les administracions competents a solucionar aquesta situació d’una vegada per totes: “Aquesta és una realitat amb la qual no podem continuar convivint, ja que és molt complicat per empreses que volen treballar d’acord amb la llei”. És per això, que va exigir a les administracions que posin tots els mitjans possibles perquè no continuï repetint-se aquesta situació al nostre país.
“És vital que el Govern i la Inspecció de Treball ataqui els llocs de treball que no estan complint la legislació vigent. Crec que el sistema de contractació té instruments suficients per solucionar aquesta situació d’una vegada per totes, deixant de banda la discriminació que pateix el sector”, ha afegit. I finalment Álvarez va exigir: “Vull una intervenció decidida del Govern, no només espectacular d’un dia, sinó permanent. Amb un objectiu clar: el de normalitzar el sector. Volem que la gent pugui venir a treballar amb totes les garanties i condicions”.
Per la seva part, Alicia Buil, responsable del sector agropecuari de la de la UGT-FICA de Catalunya, va apuntar que “és molt trist que al segle XXI i a Catalunya es visquin aquestes dos realitats, i no hi hagi un pla per solucionar-ho. No és de rebut que encara avui dia hi hagin treballadors, establerts des de fa anys al territori, que no tinguin papers. I el que és més trist de tot, és que aquestes persones no tingui possibilitat de regularitzar la seva situació”.
