Segons les últimes dades de l’EPA, al sector industrial català, s’han destruït 14.200 llocs de treball en l’últim trimestre 15.200 en l’acumulat dels darrers dotze mesos.
Són xifres preocupants que desgraciadament aniran en augment després de l’imminent tancament dels dos centres productius de l’empresa de cablejat Prysmian Group a Manlleu i a Montcada i Reixac i el tancament de la planta de sacrifici i especejament d’aus de l’empresa Sada a Lleida.
La dramàtica conseqüència del tancament d’aquests tres centres productius comportarà la destrucció de gairebé 750 llocs de treball directes, i d’innumerables a la indústria auxiliar i de serveis als quals haurem de sumar els resultants dels expedients d’extinció de Bayer, Bimbo, Gregal Sport i Moldiberica.
Catalunya concentra una quarta part de l’activitat industrial a l’Estat i és hegemònica en xifres de negoci, d’ocupació i inversió, és pel que la destrucció d’ocupació a la indústria està sent més acusada que en altres territoris.
L’anàlisi de l’evolució de la crisi del període 2003-2008 i més concretament, de la destrucció de llocs de treball i tancament d’empreses en el sector industrial, ens porta a determinar que estem davant els mateixos símptomes d’inici que en aquell període i que el risc d’extensió a la resta de l’Estat és evident.
Les dades de creació i dissolució d’empreses a Espanya en 2018 apunten en aquesta direcció, ja que les dissolucions es van donar especialment en els sectors industrials representant un 22% del total.
Ara també hem de tenir en compte l’impacte de factors desestabilitzadors globals, les previsibles conseqüències del Brexit i les polítiques aranzelàries proteccionistes dels Estats Units produiran un efecte negatiu principalment als sectors de l’automoció, agrícola, alimentari, químic, tèxtil i siderometal·lúrgic.
No podem permetre que aquestes afectacions conjunturals serveixin de coartada per a l’aplicació d’expedients d’extinció preventius i especulatius, quan el que en realitat es pretén, és la substitució a mig termini de llocs de treball fix i estable per ocupació precària i temporal.
La inquietud política i social tant a Catalunya com a la resta de l’Estat tampoc ha de ser excusa per no desenvolupar les polítiques industrials a les quals es van comprometre els Governs i que son imprescindibles per aturar la destrucció d’ocupació.
Es per això que exigim al Govern que es constitueixi a l’Estat i al Govern de la Generalitat que assumeixin la gestió política que els competeix i adoptin les mesures necessàries per revertir aquesta situació, sent indispensable la derogació de les reformes laborals i l’aposta pel canvi de model productiu al nostre país.
